Que
si no és així siguis breu en oblidar
i després d'oblidar
no guardis rancor.
Et
desitjo també que tinguis amics
i que encara que
pocs siguin nobles i fidels,
i que n’hi hagi
almenys un en qui puguis confiar totalment.
I
perquè la vida és així
et desitjo també
que tinguis alguns adversaris,
ni molts ni pocs,
en la mesura exacta,
perquè així et
faran qüestionar les teves pròpies certeses.
Et
desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble.
Que
en els moments difícils,
quan no et quedi
res més que aquesta utilitat,
et serveixi per
mantenir-te en l'esperança.
Igualment
et desitjo que siguis tolerant i respectuós.
No
amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil,
sinó amb aquells
que s'equivoquen molt i de manera irremeiable
i que fent bon ús
de la teva tolerància
serveixis
d'exemple als altres.
Et
desitjo que sent jove no maduris massa ràpid
i que un cop ja
madur no insisteixis en rejovenir.
Que
sent vell no caiguis en la desesperació,
perquè cada edat
té el seu goig i el seu dolor.
Et
desitjo també que siguis responsable d'algú,
que vegis com
creix i com madura,
que reconeguis la
teva aportació en la seva forma de ser i sentir.
En
allò bo perquè no hi ha res més preciós que la vida
i en allò dolent
perquè et farà sentir
les
teves limitacions més profundes.
Que
siguis conscient que no ho saps tot i no ho pots tot.
De
pas et desitjo una mica de tristesa.
No
tot l'any, sinó tan sols un dia.
Però
que aquest dia et serveixi
per descobrir que
el riure habitual és bo,
que el riure
diari és avorrit
i que el riure
constant no té sentit.
També
et desitjo que visquis moment difícils,
que et posin a
prova la teva fràgil fortalesa,
que t'ensenyin
qui ets i de qui et pots refiar.
I quan aquests moments difícils passin
perquè tard o
d'hora passen,
sàpigues
adonar-te que tot es pot superar,
que ets una mica
millor que abans
i que has guanyat
una fortalesa que pots fer servir
per als altres quan tinguin dificultats.
Et
desitjo que descobreixis amb la màxima urgència
que, més enllà
del teu dia a dia,
existeixen
persones infelices, maltractades i oprimides.
Et
desitjo que acariciïs un gat,
tiris una pedra
al riu
i escoltis el
silenci de l'albada,
perquè sabràs ser
feliç amb no res.
Et
desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari i pràctic.
Que
almenys una vegada a l'any els posis davant teu i sàpigues dir
"aquests
diners són meus",
només perquè
quedi clar que tu ets l'amo dels diners
i no que els
diners són els teus amos.
Per
últim et desitjo que cap dels teus somnis es mori,
però que, si en
mor algun,
puguis plorar
sense lamentar-te
de no haver fet
el màxim possible per fer-lo realitat.
I
que, tant aviat com puguis,
alcis la vista i
tornis a començar com si res no hagués passat.
Si
totes aquestes coses t'arriben a passar,
no tinc res més a
desitjar-te...
VÍCTOR HUGO