Finalment, vam arribar al nostre
destí: el CosmoCaixa.
TALLER SOBRE L’ELECTRICITAT I LA
LLUM
Al CosmoCaixa vam assistir
a un taller molt interessant sobre la electricitat i la llum. Ens va servir per repassar aspectes que ja coneixíem de forma teòrica a partir d'experiments pràctics.
El primer que ens van explicar va ser com podíem fabricar electricitat.
Vam poder fer electricitat amb un tub de plàstic, un drap de llana i un assecador (el vam fer servir perquè feia molta humitat). També amb un paper de plàstic, un generador de Van der Graaf i paper de plata.
L’electricitat es pot crear d'una forma natural (llamp) o una d'artificial (generador).
Vam fer un munt d'experiments. Un d'ells va ser amb
el tub de plàstic i el drap de llana d'ovella: fregant amb el drap de llana
d'ovella el tub de plàstic i, després fent servir un assecador de cabells (perquè
feia molta humitat). Tot seguit, vam llençar papers petits de seda i es van
enganxar al tub de plàstic demostrant que s’havia produït electricitat estàtica.
Vam fer un altre experiment: amb
el tub de plàstic fregat amb el drap de llana el vam col·locar a sobre del cap d'una
persona de cabells llargs. L’electricitat estàtica va atraure els cabells al
tub de plàstic.
En un altre experiment vam fregar
una persona amb paper de plàstic. L'electricitat estàtica va fer que s’encengués
una bombeta col·locada al seu nas o a la
punta del dit de la mà.
Encara vam poder fer més
experiments com: vam agafar papers de plata i vam posar-los a sobre d'un generador
Van der Graaf. Amb l’electricitat estàtica aquests papers de plata van caure d'un
en un.
Després vam fer un experiment on primer mullàvem el cabell de les voluntàries. Una d'elles col·locada amb la mà al generador de Van der Graaf, agafada a ella, una altra companya i, finalment, una altra que sostenia un pal amb unes cintes de colors. L’electricitat estàtica feia que el cabell lleugerament mullat de les voluntàries i les cintes s’aixequessin. Però quan tocaves les cintes que estaven aixecades es descarregava l’electricitat estàtica i queien automàticament; i els cabells, igual.
Després vam fer un experiment on primer mullàvem el cabell de les voluntàries. Una d'elles col·locada amb la mà al generador de Van der Graaf, agafada a ella, una altra companya i, finalment, una altra que sostenia un pal amb unes cintes de colors. L’electricitat estàtica feia que el cabell lleugerament mullat de les voluntàries i les cintes s’aixequessin. Però quan tocaves les cintes que estaven aixecades es descarregava l’electricitat estàtica i queien automàticament; i els cabells, igual.
.JPG)
Un dels últims experiments va ser
un on es necessitava un pal de plàstic, un pal de metall i, altre cop, el generador
de Van der Graaf. Primer vam apropar el pal de plàstic al generador encès, però
no va passar res. Però quan vam apropar el pal de metall, van saltar espurnes,
guspires d'electricitat: havíem produït un mini llamp.
I l’últim experiment va ser el d'un cotxe que funcionava amb plaques solars. El cotxe no es movia amb la llum de la bombeta del sostre perquè no tenia prou potència i, a més, el dia estava ennuvolat (poca llum natural). Així que vam agafar un pal amb una bombeta molt potent a l’extrem i així sí que el cotxe va funcionar.
I l’últim experiment va ser el d'un cotxe que funcionava amb plaques solars. El cotxe no es movia amb la llum de la bombeta del sostre perquè no tenia prou potència i, a més, el dia estava ennuvolat (poca llum natural). Així que vam agafar un pal amb una bombeta molt potent a l’extrem i així sí que el cotxe va funcionar.
Després d'acabar el taller ens
van deixar una hora i cinc minuts per visitar la resta del museu. Més tard vam anar
a dinar. Quan vam acabar, ens va quedar temps per jugar una mica. I vam tornar
cap a l’escola.
Una bona experiència!
Reporters: Anna Castellví, Olga Lázaro, Laura Ruiz, Alejandro Ibáñez i Àlex López.
Grup Arrels 1. 6è de primària A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada